Sebastià i Montse
Us felicitem per aquest nou website que esta en la línia de qualitat del vostres espectacles. Menció especial a la Galeria de Titelles Sebastià Vergés ... UNA JOIA. Ruth i Jaume . Barcelona Animacio
10/07/2008 - Juan Carlos Cabezón
jccp@arrakis.es
Enhorabuena por la página, por su contenido y la forma de exponer, tan bién, todo el buen hacer de la saga de Titelles Sebastià Vergés. Mi más sincera felicitación y mis mejores deseos.
01/07/2008 - Adolfo Ayuso
ayusoroy@terra.es
Esta página es un monumento histórico que sólo una dinastía de titellaires como los Vergés pueden poner en circulación. Gracias a las compañías que guardan sus fotos, sus programas, sus carteles, se puede reconstruir la historia de los títeres. ¡Qué emoción ver la foto de Sebastià I y de su hermano Antoni, aquel titiritero cuya historia hubo que borrar por las circunstancias políticas. La he visto, gracias al aviso del excelente fotógrafo y amigo Jesús Atienza, y no he podido hacer otra cosa que emocionarme. Estaba haciendo una ficha sobre una actuación de Sebastián Vergés en el Teatro Municipal de Girona el jueves 29 de diciembre de 1949, dentro de un programa de variedades donde también actuaban los payasos musicales Henry y Billy y otra pareja de payasos, Boby y Toby. Para las personas que nos dedicamos al estudio de este arte esta página es una maravilla y nos avisa del cuidado que los Vergés han puesto siempre en la conservación de su patrimonio, ahora expuesto a la mirada de todo el mundo. Gracias.
05/06/2008 - Medir Mujal i Bosch - MEDIR FLASH
medirflash@medirflash.cat
FELICITATS i per molts anys SEBASTIÀ I CIA. Seguiu amb la vostra serietat, professionalitat i qualitat dels vostres espectacles, que els èxits estan assegurats. Una salutació ben cordial de MEDIRFLASH (serveis i espectacles)
28/05/2008 - ferran baile llavería
ferbaile@terra.es
Aquesta pàgina web és una autèntica delicia, història viva dels titelles a Catalunya i a més sabent el molt i bon material que tens, una pàgina en continua evolució, imprescindible de consulta per a qualsevol amant del món dels titelles arreu del món. Ja en començo a fer propaganda des d´ara. MOLTES, MOLTES FELICITATS AMIC SEBASTIÀ, AMIGA MONTSE i AMIGUETA NURIA i TOTA LA FAMILIA DE TITELLES VERGES QUE ES MEREIXIEN UNA CONSTANCIA HISTORICA COM AQUESTA A INTERNET. Ferran Baile i Sonia García i Shiadani García
22/05/2008 - Josep Miquel Gàmez - PLANNING GENERAL D'ESPECTACLES
info@planningsl.com
No se si serem els primers, si es així, benvinguts al món virtual d’Internet i ens alegrem de la vostra continuïtat en aquest món de l’espectacle, en el qual us tenim que felicitar per la vostra feina en el decurs d’aquest anys. Una abraçada del equip de Planning i especialment meva que ja vaig començar a treballar amb Titelles Sebastià Vergés als 80’s.. Josep Miquel Gàmez Director Gerent Planning General d’Espectacles
21/05/2007 - Anònim
.
Actuació a LA PUNTUAL el dia 21-5-2007
Texte del blog: AMB ELS NENS I ALTRES COSES. Ahir diumenge vam sortir a fer un volt. Com sempre últimament, no vaig recordar-me d'agafar la càmera de fer fotografies. Anàvem a una mostra d'entitats al carrer de Girona, un passeig des de casa. Quan vam arribar anunciaven titelles i, és clar, ens hi vam quedar. Els nens mirant el rellotge cada dos per tres. 'Quant falta?'. L'un amb el meu rellotge, l'altra amb el de la Neni. 'Quan la busca gran arribi al 6, començaran'. Torna a mirar el rellotge, torna a preguntar. I, per fi, arriba l'hora i comencen. Companyia Titelles Sebastià Vergés, un segle d'història. Va començar l'avi i ara és la tercera generació que s'hi dedica. Em va agradar molt. Abans de començar ens van explicar què eren els titelles catalans, de fusta, tres dits per al cap, tenen espatlles cosa que els dóna més cos. Els d'ahir eren centenaris. Van representar l'obra “El retorn dels putxinel•lis d’en Rusiñol”. L'amo, el Panxito era el cuiner, el Manel el criat dolent, la Cristeta tenia cabell natural, el dimoni Banyeta, l'autoritat 'hablando en castellano'... I expressions divertides com 'currim curram' o 'mare meva de la berruga!'. Tots en vam gaudir molt. Els grans més que els petits, perquè nosaltres vèiem l'obra i vèiem els nens com cridaven per avisar en Panxito i els altres de tot el que passava. I com reien quan pegaven als dolents amb el garrot!. Una amiga em va escriure una vegada 'En algun lloc vaig llegir una vegada que "la infancia es un lugar sin tiempo donde los minutos y las horas pasan dulcemente...". Realment és així, perquè en aquesta el temps és eternitat i tot es viu intensament'.
