TITELLES SEBASTIÀ VERGÉS - 100 ANYS DE VIDA
Cèlebre nissaga històrica catalana de tres generacions de titellaires iniciada per Sebastià Vergés i Prats (1900-1974). De molt petit ja té una gran afició pel món dels titelles gràcies al seu cosí germà, el titellaire Joan Palou , però es pot dir que la història comença de debò l'any 1910, quan, amb només 10 anys, fa d'aprenent del titellaire Jaume Anglés i Vilaplana que l'instrueix en els secrets de l'ofici.
Sebastià Vergés, debuta als 13 anys al Parc Tibidabo de Barcelona i amb només 15 anys, ja fa algunes actuacions amb el seu propi nom, amb uns titelles proporcionats per Anglès, també en ocasions fa d'ajudant de Juli Pi i Olivella, que li transmet el seu mestratge.
Aviat funda la seva pròpia companyia, a la qual s'unirà més tard el seu germà Antoni Vergés i Prats (1909-1990), i desprès la seva esposa, Isabel Cadena i Aiguadé (1905-1997), i molt més tard els seus fills.
En aquella època s'actuava molt als cafès i casinos, en català i per als adults.
Se solien fer dues sessions. En primer lloc es feia 'el drama', que era una representació amb tots els ets i uts d'alguna de les obres dramàtiques de l’actualitat teatral del moment.
En acabar aquesta sessió, els titellaires sortejaven una ampolla de xampany i un puro havà. Normalment, l'import que en treien era el seu sou.
I després feien 'la comèdia', en què apareixien els personatges més populars, com ara en Perico (altrament dit Titella), que era el protagonista, la Marieta (també dita Cristeta), que era l'enamorada, el senyor Enric, un vell ric amb molt mal geni, en Tòfol, amic inseparable de Perico i una mica poruc i curt de gambals, el senyor Pérez (també dit Sánchez), que era el guàrdia municipal, que parlava sempre en castellà, i els dolents, papers representats per en Pinxo, o en Manel, i el dimoni Banyeta.
Tots els titellaires catalans de l'època utilitzaven aquests personatges, molt populars, i un repertori comú d'amos i de criats que reflectia la lluita de classes d'aquella societat de finals del segle XIX i principis del XX.
Al local modernista Els Quatre Gats es feien representacions de titelles per a adults ja a finals del segle XIX, a càrrec del cèlebre titellaire Juli Pi. Intel·lectuals del modernisme, com ara Casas, Rusiñol, Picasso i Utrillo, entre altres, donaven suport a aquest tipus de teatre de titelles i a la tècnica genuïna catalana (titella català). El mateix Rusiñol va escriure l’obra per a actors 'El titella pròdig'.
Juli Pi i Olivella (1851-1920) és un dels titellaires més cèlebres de l'Escola Titellaire Catalana de Federicu de Figueres, Isidre Busquets i Joan Palou . Pi va tenir de deixebles a Jaume Anglès Vilaplana, Antoni Faidella i, el mateix Sebastià Vergés Prats.
L'entroncament de Sebastià Vergés i Prats amb l'escola clàssica és total i li ve donat per diverses vies: Joan Palou, Jaume Anglès Vilaplana i Juli Pi.
L'any 1927, Titelles Vergés van fer les primeres incursions a Mallorca.
Els seus fills Sebastià (1929) i Martí (1931) s'uneixen al grup, que viatja per tot Catalunya i treballa de manera estable al Turó Park, al Tibidabo i als locals i cafès barcelonins més coneguts, així com en totes les festes patronals i populars dels barris de Barcelona.
Durant la Guerra Civil, Antoni Vergés i Prats lluita al costat de la República i és condecorat. Després és detingut, confinat al camp de concentració d'Argelers (França) i, finalment, deportat a Cervera.
Sebastià Vergés i Prats, com que era fill gran de viuda, no és militaritzat i es queda a Barcelona, on participa en els actes de la Generalitat i en els mítings republicans.
El final de la guerra marca una clara ruptura en tot el món dels titelles i en el de l'escena en general.
ETAPA DE LA DICTADURA
Els vencedors fan obligatori l’ús del castellà i imposen que, a partir de llavors, els titelles únicament poden anar adreçats al públic infantil.
Això fa que la majoria de les obres anteriors ja no serveixin i que s'hagin de modificar tots els repertoris i personatges per adaptar-los al nou públic.
En aquests anys difícils, als Vergés no els queda cap altre remei que adaptar-se a la nova situació i iniciar una nova etapa.
En aquell temps, per poder treballar d'artista s'havia de passar un examen davant d'un tribunal i estar donat d'alta en el sindicat vertical. Llavors et donaven un carnet artístic de la teva especialitat ('Circo y Variedades'). Era molt freqüent que la Guardia Civil demanés el carnet artístic i la documentació als artistes. En algun cas, això va passar fins i tot enmig d'una actuació.
Evidentment, no es podien fer actuacions en català, ja que estava totalment prohibit i era penat. De tota manera, a dins dels locals que eren de total confiança, Titelles Vergés va fer actuacions en català durant tota la dictadura. Fins a finals dels seixanta les autoritats no van començar a tolerar que se'n fessin representacions en català.
Durant sis anys fan programacions estables al local modernista Els Quatre Gats. De fet, es converteixen en els titellaires oficials del local (1939 -1944) amb tres sessions setmanals.
Actuen durant 19 anys en els festivals que organitza l'Ajuntament de Barcelona al Poble Espanyol de Montjuïc (1940-1958) tots els diumenges i dies festius.
També durant 15 anys actuen a la terrassa dels coneguts magatzems barcelonins Jorba 'Can Jorba' (1949-1964) en dues sessions , els Dijous i Dissabtes.
Treballen en moltes ocasions a 'Piscinas y Deportes', al 'Salón Rosa', a la Cúpula del Coliseum i a la Sala Mozart.
Al 1960 pren més protagonisme el seu fill Sebastià Vergés i Cadena (actual degà en actiu dels titellaires) que juntament amb el seu oncle Antoni Vergés i Prats formen un duet notable, amb una tècnica de manipulació excepcional.
Són uns dels pioners de la televisió Espanyola, del 1959 al 1961 protagonitzen 28 programes de televisió en els estudis de TVE de Miramar, amb el conegut presentador radiofònic Joan Viñas, abans de Herta Frankel-Artur Kaps, i desprès 12 programes més.
Gràcies a la televisió el personatge principal, Panxito, creat per Sebastià Vergés i Cadena l'any 1947, es converteix en l'heroi dels nens de diverses generacions.
També fan titelles per a adults, com la 'Guerra de la Independència', 'Batalla Naval' i 'l'Enderrocament de l'infern', i actuen al Teatre Barcelona, Teatre Espanyol, Teatre Poliorama i Teatre Romea de Barcelona.
Als setanta la família Vergés dóna a la Diputació de Barcelona, sis titelles tallats en fusta, de principis del segle XIX, com a fons per a la creació de la Secció de Titelles i Marionetes de l'Institut del Teatre.
El 1973, l'Institut del Teatre atorga a Sebastià Vergés i Prats el Premi de Honor a la trajectòria artística, amb un gran homenatge de tota la professió.
Aquest any, Antoni Vergés rep de l'Institut del Teatre la proposta d'organitzar una escola taller de titelles, però aquest, per raó d'edat, no ho accepta, i se li ofereix posteriorment a Harry V. Tozer, que va ser professor de marionetes durant anys.
RENOVACIÓ :
Sebastià Vergés i Martínez (1958), tercera generació, de molt petit ja rep els ensenyaments i la preparació acurada i directa del seu avi. L'any 1965 quan té 7 anys comença d'ajudant del seu pare i també de l'oncle Antoni Vergés i Prats, que durant més d'una dècada també li faran de mestres.
Sebastià Vergés i Martínez debuta el 1973 a Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) i ho fa en català, aviat s'uneix al corrent renovador del moment i planteja una actualització necessària que es materialitza l'any 1975, amb un canvi d'imatge i continguts, revisant guions i actualitzant els teatres, ninots i decorats, això sí, mantenint sempre l'escola clàssica i el titella de guant tradicional català.
En aquells moments de canvis, l'activitat de la companyia havia davallat i Titelles Vergés necesitaven adaptar-se als nous temps i fou aquella una oportuna renovació que es va produir amb el vist-i-plau i l'ajut del pare Sebastià Vergés i Cadena.
Sebastià Vergés i Martínez substitueix la ja obsoleta "llengüeta" (petit aparell que es posava al paladar per amplificar la veu i que produïa un so distorsionat i metàl·lic) per un equip de so de qualitat i la modulació natural de diverses veus.
Gràcies a tot això, la companyia reviscola ràpidament i, amb el nom de TITELLES VERGÉS es formen fins a tres grups diferents amb diversos membres de la família, que actuen amb intensitat per tot Catalunya.
Jaume Vergés el seu germà debuta l'any 1978, fent d'ajudant i dos any més tard (1978) forma la seva companyia : Titelles Jaume Vergés. Actualment dirigeix amb Montserrat Eiras la seva propia companyia d'espectacles: Cia. Tururut.
Sebastià Vergés i Martínez actua en moltes ocasions amb el cèlebre animador infantil Xesco Boix i d'ell aprèn una nova manera de concebre l'espectacle infantil. Aquesta influència marcarà un nou estil en les seves futures creacions.
A mitjans dels setanta, el famós titellaire Jaume Anglès Guzmán demana a Sebastià Vergés Martínez que faci actuacions al Turó Parc i altres llocs en nom seu i, durant dos anys li dóna el seu mestratge.
Sebastià Vergés és el renovador i continuador de la companyia en un doble vessant: fa produccions noves i alhora recupera obres antigues quasi oblidades en el temps.
L'any 1984, amb el seu pare, recupera l'obra clàssica 'Festa Major o la Murga dels ben fets' al Teatre Romea de Barcelona, dins del VI Festival de Titelles de Barcelona.
Durant les dècades dels vuitanta i noranta, resseguint les passes de l'avi, actua amb regularitat al Poble Espanyol de Montjuïc i al Turó Parc.
L'any 1997, en els actes del centenari del local modernista Els Quatre Gats, conjuntament amb el seu pare, recrea l'obra clàssica: 'Panxito cuiner i les angúnies d'en Banyeta'; actua per a tota la professió i obté un gran reconeixement.
L'any 1998, al 25è aniversari del Festival de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, recupera conjuntament amb el seu pare l'obra clàssica: 'L'enderrocament de l'infern', al Teatre Nacional de Catalunya, amb un gran èxit.
L'any 1999 recrea l'obra 'Els Pastorets, en titelles' amb més de 30 titelles i 8 decorats de l'escenògraf Joan Salvador, amb un gran èxit. Aquesta obra és una de les més reixides de la companyia i es representa cada Nadal pels escenaris de Catalunya.
Sebastià Vergés i Martínez és el membre més inquiet de l'última generació. Ha realitzat treballs de manipulació d'objectes i ninots en publicitat, televisió i doblatge de pel·lícules; a més de titellaire, és pallasso i ventríloc.
Després del reconeixement obtingut, fa noves produccions i versions actuals de contes clàssics com Hansel i Gretel, Els tres porquets, La Caputxeta, Pinotxo... i dóna una nova dimensió al titella tradicional català, que estava encasellat durant moltes dècades en uns mateixos personatges i guions, amb el qual obre un nou horitzó i una nova perspectiva per als titelles tradicionals catalans.
Sebastià Vergés i Martínez dissenya i construeix amb l'ajut del seu pare, un innovador castellet panoràmic, de dimensions i altura variable, adaptable segons el muntatge i amb un gran balcó, que augmenta la visibilitat lateral.
Innova el titella català, construint un prototip en fibra de vidre que té mecanismes per fer moure la boca i els ulls, amb una sola mà, que pot representar un avenç important per al titella tradicional català del futur.
Actualment Sebastià Vergés i Martínez dirigeix la companyia conjuntament amb Montserrat Albalate, i aquests anys han creat nous muntatges com:
'L'invent del professor Ximplet', 'L'aniversari de la senyora Antònia', 'La Laia i l'avi Vicenç', 'Els pastorets, fum, fum, fum', 'Les vacances dels 3 porquets', 'La màquina dels caramels', 'Ara ve Nadal!', 'El restaurant d'en Titella', 'Els pastorets de cartró', 'Els 3 porquets', 'La Castanyera', 'Contes de Nadal', 'El rei que tenia el nas vermell', 'El Nadal dels 3 porquets', 'La Caputxeta', 'El retorn dels putxinel·lis d'en Rusiñol', 'Hansel i Gretel', 'Clàssic' , 'Els Pastorets titelles' i 'La llegenda de Sant Jordi i el drac', 'El retorn dels putxinel.lis', 'El titella pròdig'.
La Companyia Titelles Sebastià Vergés ha participat a nombroses mostres i festivals internacionals de titelles, en què ha obtingut un gran èxit i un reconeixement general.
